Facebook permet a l’usuari decidir exactament quines mesures de seguretat
(configuració de privacitat) vol:
pot decidir qui pot veure les fotos, la biografia, l’historial
de les dades personals, els llocs visitats
... entre tots,
els amics dels meus amics, només els meus amics o altres. .
Altres xarxes, com Twitter o Delicious, són més gratuïtes, perquè no
cal demanar permís per seguir.
En el cas del menors d’edat, la situació és una mica més complicada per la seva inexperiència. Els nens corren diferents riscos:
El descontrol de l’edat: els menors de 14 anys no poden accedir a la xarxa social sense autorització.
La suplantació d’identitat i l’assetjament: la tecnologia permet de forma molt fàcil copiar una foto d’una altra persona, crear-se un perfil fals i parlar en nom seu.
També facilita la feina als assetjadors de tota la vida.
El sexting: la possibilitat d’enviar fotografies d’altres persones, parelles, amics o amigues, en actituds poc ortodoxes, pujades de to… un tema que tan afecta a menors com a adults.
El grooming: s’anomena així al comportament de l’adult que es fa passar per un menor per intentar tenir una relació amb un nen o adolescent, aconseguir informació, fotos i fins i tot quedar.
Per exemple
Be Iker, el text ja està prou be ... Llavors un bon títol de l'entrada del teu article seria :
ResponEliminaLa lletra petita ...
like a boss
EliminaMolt bé!!
ResponEliminamerci xulu!!❤😘
Elimina